Miguel Hernández

Via: Xantal

Da Vinci i Rusiñol

Via: Carbó, Nil i Josep.

Els clàssics!

Què podem dir? Un clàssic és un clàssic, i aquesta no era fàcil: una cita d'una cita.
Es mereix una banda sonora:

ordre

En plena època d'exàmens (i de sequera de noves cites) hi ha qui ha trobat una (bona) estona per posar una mica d'ordre a tot plegat:

i amb sentit!

una amb comentari

algunes perles simples

Quasi un bingo

Gairebé un bingo (posar-les totes, i amb sentit!)
No ha sortit la firma: "super ratón"!!!

Nietzsche

Via: Job (via mail, via Xantal)

E.T.A. Hoffman

Via: Anna

Més Neruda

Via: Glòria

Més Shakespeare

Via: Martí

Super Ratón

"Mineralizarse y supervitaminizarse"
Els sinònims "llargs" i amb ressò culte han triomfat sovint en els processos de renovació lèxica. Per posar exemples actuals: el que abans simplement es "veia" ara massa sovint es "visualitza" i en lloc de "beure" resulta que ens "hidratem"
Pel que sembla el fenomen ve de lluny, de l'època del Super Ratón!

Via: Cristóbal

Einstein

La quantitat de cites que s'atribueixen a Einstein sí que tendeix a l'infinit.
Sobre el tema de la cita, l'obra definitiva és Allegro ma non troppo  de Carlo Maria Cipolla, un tractat en clau irònica sobre l'estupidesa humana, un divertimento disfressat d'estudi científic que va fer famós al seu autor i que es va difondre a una velocitat sorprenent.

Via: Martina

Hölderlin

En "versió" de Carles Riba.
La tasca de Riba com a traductor és única. La seva traducció de l'Odissea al català és molt probablement la millor traducció que s'hagi fet mai d'aquesta obra a una llengua moderna.
Les seves Versions de Hölderlin tenen el propòsit de "fer passar la seva pròpia veu per un dels cants lírics absoluts que més púdicament i amb més puresa s'hagin fet sentir mai entre els homes". L'obra, editada a Barcelona l'any 1944, duia el peu d'impremta fals "Buenos Aires, 1943" Els temps difícils esmolen l'enginy (desitjaria de tot cor que la inversa no fos certa)

Via: Imma

Hamlet!

Acte III, escena II, al final:

"sea yo cruel, pero no desnaturalizado. Le diré puñales, pero no los usaré: en esto, sean hipócritas mi lengua y mi alma."
En traducció de José María Valverde, que no és poca cosa.
Josep M. de Sagarra, gran traductor de Shakespeare al català, no va traduir mai Hamlet. Coneixia a fons l'obra, és clar, i, home de teatre, descriu Ofèlia: "El sensualisme, amargat i comprimit per l'educació i els principis, marca una ganyota descarada en els llavis de la pobra boja"

Vía: Martí

J.R. Jiménez

Soledad
En ti estás todo, mar, y sin embargo,
¡qué sin ti estás, qué solo,
qué lejos, siempre, de ti mismo!
Abierto en mil heridas, cada instante,
cual mi frente,
tus olas van, como mis pensamientos,
y vienen, van y vienen,
besándose, apartándose,
en un eterno conocerse,
mar, y desconocerse.
Eres tú, y no lo sabes,
tu corazón te late y no lo siente...
¡Qué plenitud de soledad, mar sólo!


Diario de un poeta recién casado
J.R. Jiménez

Via: Imma

"... is different"

("Ya es primavera" El Corte Inglés)

Via: Nil

Bécquer

Si li he llegit, no la recordo. Em deu haver quedat "donde habite el olvido".

Via: Xantal

J.L.Borges

No he trobat la font, tot i que  la cita literal té més de 500.000 entrades a Google. Suposo que es troba entre els seus poemes, probablement menys coneguts que els seus relats.

Dels seus poemes recordo sovint la de "mis noches están llenas de Virgilio..."

Via: Glòria

Edito per afegir:
La cita pertany a Cuaderno de San Martín, de 1929. En el poema Muertes de Buenos Aires I La Chacarita Borges posa en boca d'un guitarrista orillero:

La muerte es vida vivida,
la vida es muerte que viene;
la vida no es otra cosa
que muerte que anda luciendo.

(quan falla la força bruta de Google no hi ha res com tenir a mà una (bona) professora de Literatura)

primers missatges

"Te quiero pura, libre, irreductible: tú" Pedro Salinas

No gaire res a dir de Pedro Salinas. Si no el coneixeu, cal descobrir-lo o fer-se'l descobrir (podeu començar aquí o, sovint, aquí)

Via: Oriol

"Más allá de tus ojos ardían los crepúsculos / Hojas secas de otoño giraban en tu alma" Pablo Neruda

De Pablo Neruda, a 20 poemas de amor y una canción desesperada, concretament, el final del poema 6, el que comença amb Te recuerdo como eras en el último otoño.

Si busqueu una mica per la web, prodreu sentir poemes de Neruda recitats per ell mateix (un bon poeta no és necessàriament un bon rapsoda)

Via: Martí

"Si a prop de la biblioteca hi teniu un jardí, ja no us faltarà res" M.T. Ciceró

Mmm... Ciceró! Bona manera d'encetar el projecte, amb una cita d'un gran personatge que va morir víctima de la seva lucidesa (entre altres coses)
La cita és de les cartes ad familiares, on veiem un Ciceró la mar de tendre, molt diferent al polític i  advocat.
En el llatí original: si hortum in bibliotheca habes, nihil deerit.

Via: Martí

Centons

Tot i que aquest projecte està encara a les beceroles, ja té tres seguidors (!?) i uns quants més que s'ho van mirant. Alguns d'aquests es pregunten què deu ser això dels centons que surt a la capçalera...
Un centó és, segons el DIEC, una "Obra literària o musical feta de fragments de diferents autors o de diferents obres d’un mateix autor."
Un centó era, en el món romà, una peça de roba feta de pedaços (i també una "obra literària.. etc).
Literatura de literatura, en definitiva. I, al cap i a la fi, t'ho miris com t'ho miris, una forma de reciclatge. Un concepte, aquest del reciclatge, que no caduca mai: és quotidià en èpoques de necessitat i és un luxe per a teòrics en èpoques d'abundor. Un bon exemple actual, pròxim al  cento llatí, n'és el patchwork, que en els seus orígens feia de la necessitat virtut i ara fa, de l'oci, negoci.
>Com a curiositat: patchword podria semblar un joc de paraules original, però resulta que no ho és gens si ens refiem de les més de 300.000 entrades al Google. No he sabut destriar quantes eren fruit del joc de paraules i quantes eren filles de la ignorància.
>No hi ha encara una entrada a la wiki catalana.